granota

Granota és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de la classe dels anurs. Aquests amfibis viuen generalment a llocs d'aigües dolces com estanys i rius. Pertanyen a la família de nom científic Ranidae, molt emparentats amb la família dels Gripaus .
Tenen una morfologia força peculiar car el cap i el tòrax formen una unitat indiferenciada. A l'edat adulta no tenen pas cua, tenen una respiració dual, pulmonar i cutània, i tenen quatre potes a diferència de les etapes anteriors de l'espècie, com la del capgròs.
El seu mitjà de comunicació és mitjançant sons vocals produïts per la laringe. Segueixen la reproducció comuna de tots els amfibis, mitjançant ous sense closca els quals necessiten d'una humitat constant.
Ateny de 9 a 12 cm de llargària. El mascle és més gran que la femella. Té el cap tan ample com llarg, amb uns ulls que sobresurten molt. Viu sempre prop de l'aigua. S'alimenta de cucs, insectes i aranyes. Els adults hivernen en el llot. Als adults els agrada prendre el sol.

tortugueta

Les tortugues (Testudines) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.

Esquelet de tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Fixeu-vos en les costelles i part de la columna vertebral soldades a la closca.
La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats.
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.
La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar.
És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.
N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les dels aquàtics tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.