El canari (Serinus canaria) és un petit ocell cantor, de cant similar al de la cadernera, membre de la família Fringillidae, a la qual pertany també el pinsà. És originari de les Illes Canàries, d'on prové el seu nom, de Madeira i de les Açores.
El canari salvatge és d'un color groc verdós amb un to marronós al dors, i té una llargada d'uns 13 cm, amb una envergadura d'ales de 20 a 23 cm i un pes de 15 a 20 g, i és aproximadament un 10% més gran, més llarg i amb menys contrast que el seu parent, el gafarró (Serinus serinus). El seu hàbitat són àrees semi-obertes com ara les hortes i les arbredes, on construeix nius als arbusts o arbres fins als 1.500 m d'altitud.
La seva població es considera estable, amb les xifres següents:
Açores: de 30 a 60.000 parelles.
Illes Canàries: de 80 a 90.000 parelles.
Madeira: de 4 a 5.000 parelles.
Els canaris es van començar a criar en captivitat al segle XVII, a partir d'exemplars que els mariners espanyols van introduir a Europa. Els monjos van començar a criar-los, però, atès que nomes en venien els mascles, que són els que refilen, els canaris escassejaven i el seu preu va començar a augmentar. Finalment, els italians van aconseguir femelles i van començar a criar els ocells pel seu compte, fent-los molt populars i provocant-ne l'aparició de moltes varietats i la seva cria generalitzada per tota Europa. Avui dia, moltes llars tenen un o més canaris engabiats per tal de fruir del seu refilet.
Aquests ocells es van utilitzar amb regularetat per a la detecció de monòxid de carboni o metà en les mines de carbó o uns quants canaris (o també altres petits ocells amb un metabolisme ràpid) s'introduïen a les noves galeries i, si deixaven de refilar o morien, significava que la galeria contenia gasos tòxics. Al Regne Unit, aquesta pràctica no es va deixar d'utilitzar fins al 1986.
El canari salvatge és d'un color groc verdós amb un to marronós al dors, i té una llargada d'uns 13 cm, amb una envergadura d'ales de 20 a 23 cm i un pes de 15 a 20 g, i és aproximadament un 10% més gran, més llarg i amb menys contrast que el seu parent, el gafarró (Serinus serinus). El seu hàbitat són àrees semi-obertes com ara les hortes i les arbredes, on construeix nius als arbusts o arbres fins als 1.500 m d'altitud.
La seva població es considera estable, amb les xifres següents:
Açores: de 30 a 60.000 parelles.
Illes Canàries: de 80 a 90.000 parelles.
Madeira: de 4 a 5.000 parelles.
Els canaris es van començar a criar en captivitat al segle XVII, a partir d'exemplars que els mariners espanyols van introduir a Europa. Els monjos van començar a criar-los, però, atès que nomes en venien els mascles, que són els que refilen, els canaris escassejaven i el seu preu va començar a augmentar. Finalment, els italians van aconseguir femelles i van començar a criar els ocells pel seu compte, fent-los molt populars i provocant-ne l'aparició de moltes varietats i la seva cria generalitzada per tota Europa. Avui dia, moltes llars tenen un o més canaris engabiats per tal de fruir del seu refilet.
Aquests ocells es van utilitzar amb regularetat per a la detecció de monòxid de carboni o metà en les mines de carbó o uns quants canaris (o també altres petits ocells amb un metabolisme ràpid) s'introduïen a les noves galeries i, si deixaven de refilar o morien, significava que la galeria contenia gasos tòxics. Al Regne Unit, aquesta pràctica no es va deixar d'utilitzar fins al 1986.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada